Començar l'estiu amb bon peu a Malta

De nou, Vicent perd una estona per escriure. Ací teniu les seues vacances i les dels seus companys a Malta. Gaudiu! 

Finiquitats tots els exàmens del batxillerat, amb el títol baix el braç. Corria el 2011, érem una dotzena, o més, de xics i xiques, d'uns 18 anys. El nostre destí: Malta i la seua festa, en concret St.Julians, a primera línia de platja i festa.

El viatge començava bé, teníem un bon hotelet, encara que vàrem fer poques hores allí dins. El primer que vam fer en arribar va ser veure la platja, de pedres petites i un poc molestes però, per a mi, millor que les de sorra de per ací. També vam veure que teníem davant nostre tots els pubs i la zona de copes, tot un luxe, menys per aquells que preferiren descansar.

La primera nit fou una de les millors, vàrem descobrir tot allò (una festa bestial) i, a més, l'alcohol estava més barat que a casa nostra, per tant la borratxera va ser bonica. Això de que tot fóra més econòmic va ser una alegria per a molts, la veritat.

Us podria explicar detalladament tot el que férem aquells dies, però millor si us deixe un resum:

Provàrem les cachimbes de per allí, uns altres entraren als prostíbuls, vàrem passar un dia visitant Comino i les seues platjes perfectes (però congelades). També vam anar a fer busseig amb un guia, tot un amfitrió. Visitàrem La Valletta, la capital del país, i un dels últims dies vam anar a una festa en un vaixell a meitat de la mar Mediterrània, on alguns se'n passaren amb l'alcohol i altres tan sols es marejaren a causa del vaixell.

La veritat és que Malta és molt bon lloc per a celebrar el final dels estudis, però millor és anar amb bona companyia. Vos ho recomane sempre!

Un viaje de amor a -50ºC

Cada persona viaja por motivos diferentes. El Gran Viaje de cada uno de nosotros empieza con el nacimiento. Vivimos viajando y viajamos para vivir!

Después de Marruecos y Hungría, nuestro viaje continua hasta Yakutsk, uno de los sitios más fríos del planeta. Un viaje, guiado por el sentimiento más poderoso del mundo, el amor.

Conocí a Boiko en el año 2001, una de estas personas que no se separa nunca de su sonrisa. Un tipazo de estos que son todo corazón. Un gran fan del Bayern de Munich (hasta su cepillo de dientes lleva el escudo), y también de la buena cerveza.

Empezaba todas las mañanas en el bar tomando café y repasando los periódicos. Los fines de semana siempre estaba en todas las fiestas, desde que abrían hasta que echaban el cierre y salía el sol. Hay muchas historias que contar, pero no es ahora el lugar. Tuve la oportunidad de formar parte del grupo en algunas de estas salidas de ''solo hombres'', y como era la única mujer, no les molestaba demasiado. Fui testigo de aventuras, peripecias y conversaciones entre ellos que, como poco, serían inimaginables. Las mujeres eran, para ellos, algo distinto, provenientes de otro planeta, un enemigo al que odias, no entiedes y, a la vez, necesitas, como al agua.

Boiko no era el único que no encontraba a esa chica a la que poder llevar de la mano sin tener tener vergüenza, con quien compartir algo más que noches de juerga.

Pasaban los años y convirtieron a Boiko en un viajero, en busca de algo que no encontraba. Conoció a personas de mil y una culturas y tradiciones, aprendió idiomas, encontró amigos, pero no lo que quería. Un día, me comunicó que se iba. El lugar, Yakutsk, pensé que estaba en las Galápagos. Qué equivocada estaba!

RUSIA! Entre Siberia y Kamchatka, se encuentra Yakutsk. Las temperaturas inician el descenso en septiembre y no experimentan una subida hasta mayo. En enero la temperatura media es de -34º, pero se llegó a alcanzar el récord en los -81'4ºC. Brrrrrrr! La mayoría de los 200,000 habitantes vive de la industria minera, aunque también podemos encontrar teatros, museos y hasta un zoo.

El motivo del viaje, como no podía ser de otra manera, era una chica. Sí, yo no lo podía creer. Alguien capaz de dejar a la familia, los amigos, el sol... los partidos del Bayern y la cerveza. Qué puede cambiar tanto a una persona?

Dones de viatge os dará un consejo: cuando preparéis la maleta, nunca olvidéis poner un poco de amor, porque no hay mejor compañero de viaje!

Budapest, ciudad de ciudades.

Hace unos días recordé que ya van cuatro años. La mayoría os preguntareis, cuatro años de qué? De uno de los mejores viajes de mi vida. He tenido la suerte de que me concedieran alguna que otra beca para salir al extranjero, entre ellas, la Comenius. Y para que no se quedara solo en eso, se la concedieron también a todas mis amigas. Así, en febrero de 2010 nos embarcamos en una aventura sin igual: descubrir la cultura magiar y sus portadores.

Llegamos después de mil horas de avión, heladas como pollos y un tanto cansadas. Subimos en una especie de minibús con nuestros amigos, compañeros y guías para esos cinco cortos días. 50 km nos separaban del lugar que íbamos a habitar: Esztergom. Encantadora, nevada, fría y con monumentos y lugares en perfecto estado de conservación, como su basílica. Un lugar bañado, como no, por el imponente Danubio. 

Pero dejando de lado la emoción que me embargaba en esos momentos y que hacía que mis ojos parecieran naranjas, grandes y redondas, y que hace ahora que mi opinión sea poco objetiva; he decido centrarme en Budapest, capital de capitales.

Nada más llegar, el viento del este nos da la bienvenida. Los húngaros se ríen, acostumbrados como están a ese frío seco. Hasta la nieve es diferente, blanda, fina, ligera, sorprendente. Dividida en dos por el gran río, llaman mucho la atención las islas habitadas en el centro del mismo, pero lo hace aún más su larga historia repleta de reyes y nobles. Es por eso de obligada visita la Plaza de los Héroes, situada al final de la avenida Andrássy, todo ello Patrimonio de la Humanidad. A los actuales habitantes de la antigua Corona de Aragón les interesará saber que allí se encuentra la estatua del padre de la reina Na Violant, esposa del rei Jaume I (recuerdo que hicimos que los chicos averiguaran toda la historia para contarla en el instituto cuando regresáramos).

Siguiendo las indicaciones de aquellos que conocen la ciudad, nos dirigimos hacia la ciudadela, desde donde se pueden observar las dos antiguas ciudades que ahora conforman la capital: Buda y Pest. Tejados blancos, paraguas cubriendo largos y pesados abrigos, orillas congeladas. Todo se observa desde allí, también nuestra próxima parada: el Parlamento. Con las paredes recubiertas de oro y mármol, se alza a orillas del Danubio, como la gran mayoría de edificios importantes del lugar.

Para nuestra desgracia, la noche acaba por caer y nos obliga a subir al autobús para regresar al hotel, no sin antes concedernos el placer de observar el Puente de las Cadenas, armado de luz hasta la última piedra. Una escena que queda gravaba para siempre en todos y cada uno de los espectadores que tuvo, tiene y tendrá esta ciudad de ciudades.

Recuerdos y sentimientos con los que es imposible contener la sonrisa. Seguro que me entendéis! Y si, al igual que nosotras, necesitáis compartirlo con el mundo, ya sabéis donde hacerlo.

donesdeviatge@gmail.com 

Una història pel Marroc

Per començar bé el dia, ací us deixem l'escrit de Vicent, un amic d'un company d'universitat. Varen passar l'estiu passat uns dies al Marroc i, pel que he pogut saber, va ser tot menys un viatge ordinari! Gaudiu igual que ja ho varen fer ells: 

"Fou allà al matí, quan el sol eixia per l'est i la majoria dels marroquins dormien, ja que el dia anterior havien fet vida per la nit pel Ramadan. Nosaltres 6, sense més ni menys, decidirem anar a un poble on s’apreciés més la vida dels marroquins, i no aquella ciutat, Marrakech, massa transitada per turistes.

Després de lluitar amb els marroquins per trobar un preu assequible per anar a Ouarzazate, emprenem camí amb un 4x4, ben estrets. A meitat camí el marroquí ens recomana canviar de ruta, ja que l’Ouarzazate era similar a Marrakech. Decidim anar-nos-en on ens diu, un poble de carretera, i després pujar per l’Atlas fins un poble berber, passant per una cascada.

Després d’acordar el que ens costarien els dos dies per allí, emprenem camí cap al gran Atlas. Amb les motxilles a l'esquena i algun que altre amb Croc's per sabates, pugem aquella gran muntanya, en la que si algú queia, podia oblidar-se de no trencar-se algun que altre membre. El guia anava com "Pedro per sa casa", ningú li aguantava la marxa, i a més ningú podia dir-li que anés més lent, perquè ningú parlava ni francès ni marroquí. Vam tindre sort que el guia estava experimentat, ja que a un dels xicons se li van trencar les anses i ell li va fer un “arreglo” amb la camisa.

Després de 2 o 3 hores,  vam començar a anar per pla i veiem els primers animals, cavalls i cabres, i lluny l'anhelada cascada. I a pesar que pensàvem seria més gran, estàvem igual de contents.
En arribar, el primer que férem fou banyar-se a l'aigua purificadora i congelada, com els nostres pares ens van portar al món. Més tard, meravellats de les vistes dels voltants, mentre el guia resava, vàrem fer una de les millors migdiades de nostra vida, amb pendent i pedres, però la millor.

A meitat tarda havíem d’anar fent marxa cap al poble berber, ja que per la nit no podríem guiar-se. Hora i mitja després, arribàrem al poble, on passaríem la nit. Allí tot el món se'ns quedava mirant, érem estranys, i pocs entenien què fèiem allí. No hi havia llum als carrers, era un vertader poble berber. Allí ens prepararen el sostre de sa casa per poder dormir, com si fórem els seus millors invitats.

Per berenar, ens portaren te de menta, al que ja havíem pillat el gust, i pa amb mantega i melmelada. Què bo estava! Hi havia una cosa curiosa: va passar un nen amb una cabra remugant i, més tard, vam poder veure al nen amb els trossos de cabra per poder menjar. Per sopar ens portaren cuscús i, altra vegada, te.  Allí, en plena obscuritat, fumàrem tranquil·lament, parlant d’allò que ens pareixia  era el millor que havíem fet al viatge. 

Al dia següent, tingueren una guerra amb les mosques i amb el sol. Ens portaren l’esmorzar als 5 minuts de despertar-nos, estaven ben preparats. També podíem veure com els nens matiners i curiosos ens miraven d'amagats. Un dels xicons va decidir donar-li a un nen un “tazo” d'equips de futbol. Al segon, el nen es va ficar a riure i córrer per mostrar-li-ho als amics. Així de senzilla pot arribar a ser la felicitat!

Després de passar el matí allí, tocava tornar cap a la transitada Marrakech, però amb una experiència més que mostrar-li al món, com ara tracte de fer."

Gràcies Vicent per compartir aquestos records amb nosaltres! I els altres, ja sabeu on us podeu explaiar.

donesdeviatge@gmail.com

Starting a new adventure.

I have written and started thousands of blogs, and a thousands more have fallen by the wayside. But this time, I wanted to do it differently. For starters, I wanted to share the pleasure of writing with someone. A friend, a companion, Donka. And as writing was not enough for us, we decided to increase the pleasure (perhaps we are a little hedonistic) by chatting about traveling, another passion we share with the vast majority of the inhabitants of this little planet.

Starting the new adventure in that way, we thought we ought to share it with all of you who are prepared to give us five minutes of your time. So, this is not just a place for the two of us; we want to hear from everyone who feels the need to share their experiences with us. Thay may be trips - not just weekend getaways, holidays or short breaks, no, we also have room for cultural or gastronomic adventures, anythin that increases your knowledge. Themed dinner evenings, day trips to your grandparents village, cafés livened up by music or poetry readings, etc.

In short, anything that takes us out of our rutine, where other people can get ideas or simply enjoy other people's experiences.

We hope you'll come and share your experiences with us at donesdeviatge@gmail.com !

Donka & Beatriu

donesdeviatge@gmail.com

Join us at twitter too!

Empezamos una nueva aventura.

He escrito y empezado miles de blogs y también he olvidado otros mil. Pero esta vez, quería hacerlo diferente. Para empezar, compartir el placer de escribir con alguien. Una amiga, una compañera, Donka. Y como escribir no nos era suficiente, decidimos incrementar el placer (igual somos un poco hedonistas) charlando sobre viajes, la otra gran pasión que compartimos con la gran mayoría de los habitantes de este pequeño mundo.

Empezando así la nueva aventura, pensamos que esta era una cosa que teníamos que compartir con todos aquellos que nos dieran la oportunidad de ocupar 5 minutos de su vida. Por eso, este no será solo un lugar para  nosotras dos, queremos que participe todo aquel que tenga la necesidad de compartir sus experiencias con nosotras. Pueden ser viajes, no solo de estos de un fin de semana, de vacaciones o cualquier escapada; no, también tenemos espacio para contar aventuras culturales, gastronómicas, de estas que aumentan tus conocimientos. Noches de cenas temáticas, días de visita al pueblo de los abuelos, cafés amenizados por grupos de música o lecturas de versos, etc.

Dejando las cosas claras, todo eso que nos saca de la rutina, de donde otra gente pueda sacar ideas o, simplemente, disfrutar de las experiencias de los demás.

Animaos a compartir, os esperamos impacientes en donesdeviatge@gmail.com !

Donka & Beatriu

donesdeviatge@gmail.com

Visitad también nuestro twitter!

Encetem una nova aventura.

He escrit i començat milers de blogs i també n'he oblidat altres mil. Però aquesta vegada, volia fer-ho diferent. Per començar, compartir el plaer d'escriure amb algú. Una amiga, una companya, Donka. I com escriure no ens era suficient, vàrem decidir incrementar-ne el plaer (igual som un tant hedonistes) xarrupejant sobre viatges, l'altra gran passió que compartim amb la gran majoria dels habitants d'aquest petit món.

Començant així la nova aventura, pensàrem que aquesta era una cosa que havíem de compartir amb tots aquells que ens donaren l'oportunitat d'ocupar 5 minuts de la seua vida. Per això, aquest no serà un lloc sols per a nosaltres dos, volem que hi participe tot aquell que tinga la necessitat de compartir les seues experiències amb nosaltres. Poden ser viatges, no sols d'aquestos d'un cap de setmana, de vacances o qualsevol escapada; no, també tenim espai per contar aventures culturals, gastronòmiques, d'aquestes que t'augmenten els coneixements. Nits de sopars temàtics, dies de visita al poble dels iaios, cafés amenitzats per grups de música o lectures de versos, etc.

Deixant les coses clares, tot allò que ens trau de la rutina, d'on altra gent puga traure idees o, simplement, gaudir de les experiències d'altres.

Animeu-vos a compartir, us esperem impacients a donesdeviatge@gmail.com !

Donka & Beatriu 

donesdeviatge@gmail.com

Visiteu el nostre twitter